dimecres, 11 de juny del 2008

Bones vacances!!!


Felicitats!!! Aquest últim trimestre heu treballat molt i molt bé. I una bona prova d'això és aquest bloc que heu escrit entre tots.
Espero que les lectures dels vostres companys us hagin inspirat, i que durant l'estiu aprofiteu per llegir aquelles que més us han cridat l'atenció.
Nosaltres marxem de vancances, però el bloc no tanca per vacances. Per tant, hi podeu seguir participant des d'allà on estiuegeu, ok?
Un petonet i fins setembre!!!

dissabte, 7 de juny del 2008

El noi del pijama de ratlles, John BOYNE

En Bruno és un noi de nou anys, que per la feina del seu pare, es veu obligat a cambiar de casa. Marxen a "Out-with". Bruno no està gens content, però hi ha una cosa que l'inquieta. Darrere de la seva finestra hi ha una tanca molt alta, i a l'altre costat de la tanca hi ha tot de gent molt prima i trista, tots amb un pijama de ratlles. Un dia Bruno decideix explorar, i decideix seguir la tanca, fins que troba a un nen a l'altre costat de la tanca: "el noi del pijama a ratlles", que li explica tot el que passa a l'altre banda de la tanca.

Em sembla que aquest llibre està molt bé per llegir, però potser no és per la nostra edat, potser per gent d'un parell d'anys més, encara que si es saben totes les barbaritats que feien els nazis potser sí que es pot arribar a entendre bé el llibre.
La meva valoració del llibre és: 9. M'agraden bastant els llibres que expliquen fets reals o que estan ambientats en una època real, i aquest la veritat és que compleix, encara que dubto que el fet sigui real. El final és una mica previsible, però igualment m'agrada el llibre.
El recomano!

divendres, 6 de juny del 2008

La nit, Elie Wiesel


La història que he llegit, tracta sobre l'època dels nazis, en que una família de jueus, els van portar a un camp de concentració, nazi. El llibre explica la forma de supervivència d'aquesta famìlia, generalment segueix el pare i el protagonista (el seu fill). Aquest llibre tracta la tragèdia passada i la por. Et fa pensar que si estiguessis al seu lloc, que faries. Amb aquesta història no em sento gaire identificada, però et fa pensar en tot el que s'ha passat fa molt de temps que encara no existies, la gent d'aquells camps, feien seleccions per veure qui estava fort i qui no (el mataven), acostumava a fer olor a cendre, pel fum dels crematoris on mataven els malalts, dormien en blocs, per grups, i menjaven una o dos vegades al dia... A més a més es deia que en els camps de concentracié , els detinguts, han de pensar en si mateixos, i això és el que haurà de fer el protagonista , amb el seu pare.

Crec que li poso un 7, ja que com a drama està bastant bé, i el recomano a partir d'uns 11 anys.
He llegit aquesta història perquè crec que de tant en quant va bé llegir alguna cosa diferent.

dijous, 5 de juny del 2008

Sense sortida, Rafael VALLBONA

Sense sortida, relata una història d'una gitana allotjada en un pis minimament decent junt amb el seu marit, dos fills i pares. La Juana ens explica una gran experiència que va viure als disset anys junt amb la seva millor amiga d'aquells temps, la que també ho és ara.
Passen per diverses situacions causades per una acusació falsa que les fa passar per dues adolescents delicuents en busca i captura per la policia de la mort d'un magribí assassinat per una colla de Skin Heard del seu barri, uns racistes que no soporten l'arrivada dels moros que roben, violen i treuen la feina d'altres homes del barri. Relat:
La protagonista d'aquest relat, és la Juana, una noia gitana, que viu amb els seus pares en un pis d'un barri pobre de les afores de la ciutat de Barcelona. El seu barri no era pas, ni miteriós ni perillós, fins que van arribar unes famílies de magrivins, subsajarians i moros. No van ser pas ben rebuts en el barri de la Juana; des de la seva arrivada, la gent del barri acollia a manifestacions, xerradas de racistes, i fins i tot, violència. Arrivat a aquell punt, la cosa canviava molt. Sis magrivins morts aquella nit, una nit fosca i no pas silensiosa, se sentien crits per les finestres, crits de dolor, insults, de tot. Des d'aquella nit, la vida de la Juana, ja no va tornar a ser la mateixa. La persona que acompanya a la Juana durant el seu llarg viatge fins l'olbit, era la Rosa, una noia del barri des de sempre, d'aquí, de Barcelona. Una noia molt maca de cara i prima. Les seves vides van canviar des de que van veure per la televisió les seves dues cares. Van ser acusades de la mort dels sis magrivins, però elles, no havien fet res, sol s'hi van acostar per veure que passava. Van decidir que no podien continuar al barri, que era massa arriesgat i perillós, que allà les trobaria la policia. De què tenien por si eren inocents? El que passava era que no tenien clar que si anessin a la policia i diguessin el que realment havia passat les creiessin, així que no es van arriesgar, i van fugir.
Cada dia, vivien diferents aventures, interessants, perilloses, bones i dolentes. No els va resultar pas fàcil dormir sota un pont diferent cada nit, i menjant menjar de bar de peu de fàbrica. Però arribava un moment en que quan ja no tenien diners, van haver de recurrir al robar, robar a gasolineres, era o alló, o morir de gana. Però arribava el moment en que s'acostaven al seu "destí", en realitat no en tenien de destí, però el van trobar. Van arrivar a la carabana del tiet José de la Juana, les va acollir uns dies amb la seva família fins que van trobar un pla per fer cantar a en Nicolàs ( el Skin calb assassí), tot el que va passar realment. A través de cartes, es van comunicar amb ell i van quedar a un lloc a les afores de la ciutat, per acudir-hi, i posar en marxa el seu pla. El pla era que elles quedaven amb ell, l'intentaven enredar, mentre el José grabava amb una càmera de video robada per revendrela, tot el que passava. Quan va arrivar el dia, en Nicolàs es va presentar am una colla d'amics seus a matar-les a les dues, després d'haver-ho cantat tot. Abans d'agredir-les, la policia ja estava en camí per detenir-los.
Recomano aquest llibre a les persones que realment els hi agraden les aventures i aprendre coses noves sobre tot tipu de temes.

El joc de la guineu, Xavier HERNÁNDEZ


L'Iu se'n va de colònies amb la seva classe a Cal Rei. Una casa de colònies del municipi de Santa Maria del camí. Només arribar els monitors els hi proposen un joc, un serà una guineu i haurà de deixar buit paperets sense que ningú sàpiga qui és, si ho aconsegueix guanya el joc. Després els monitors els agafen i els hi diuen d'anar al bosc de l'ermita de Sant Silvestre per agafar plantes per al treball de ciències naturals. Però a l'ermita descobreixen que falta un tros de làpida i el cap del mort de l'ermita de Sant Silvestre. Al dia següent ell, el David, la Marina...li pregunten al Roger(el seu monitor) si podien anar a l'ermita de Sant Silvestre a agafar plantes per al treball. Allà troben un paperet que ha deixat la guineu. El David es va acostar a agafar-lo i el paperet(per causa del vent) va volar fins arribar a l'entreda de la cova. Tots van entrar i van trobar la làpida que faltava, però van haver de tornar perquè no portaven llanternes i , per tant, no es veia res de res. A l'arribar els professors ens van reunir a tots i ens van preguntar que qui havia robat la motxilla a la Monica. Al final va resultar que la motxilla estava penjada de la finestra, que havia sigut una broma de mal gust. Al dia següent el Iu i els seus amics li van tornar a preguntar al Roger si podien tornar a anar a recollir plantes i els hi va dir que si. Aquest cop van agafar les llanternes. Al arribar a l'ermita entren en la cova i baixen fins abaix de tot i els porta a la part de enrere de la casa de colònies. L'ultim dia es desperten de matinada i veuen que la Monica no hi era. Llavors l'Iu s'escapa aver si la pot trobar, va a mirar a la cova i la veu, però começa a correr cova amunt, fins que al final es va aturar on hi era la làpida. Va moure el braç de tal manera que de la paret va caure sorra i va trobar la calavera del capellà de Sant Silvestre. Després decideixen tornar-ho tot a d'alt amb l'ajuda de la Monica. Després baixen a baix i tots s'alegren de tornar-la a veure. Finalment els monitors diuen que l'Iu era la guineu i que havia deixat el buit paperets sense que ningú sospités que fos ell.
Aquest llibre el recomano a tot tipu de persones que els agradi la intriga.

Les bruixes, Roald DAHL

Les bruixes, no és un conte de fades, sinó que es tracta de bruixes de debò, de bruixes que aparenten ser dones corrents, que vesteixen com persones normals, viuen en llocs corrents i fan una vida com totes les demés. Per això, costa tant diferenciar una bruixa d'una persona, i tants nens cauen en la trampa de les malígnes bruixes, que volen que tots els nens del món desapareguin. Un nen de set anys, que desde que els seus pares van morir en un accident de cotxe, viu amb la seva àvia a Noruega, per una sèrie de problemes han de traslladar-se a viure un temps a Anglaterra, i allà es troben amb que Anglaterra està plena de bruixes i han de destruïrles totes. En el hotel Magnicient, és on s'organitza la reunió de totes els bruixes del país, i per casualitat, el nen i l'àvia s'allotjaven allà feia molt poc temps. Va ser el nen el que va descubrir que eran bruixes, però per desgràcia, ja l'havien enxampat i el van convertir en ratolí gràcies a la magnífica Fórmula 86 d'Acció Retardada Productora de Ratolins, que al prendre una simple goteta, en poc temps et començaven a sortir pèls per tot el cos, et feies petit i et sortien unes orelles peludes per sobre del cap. La Reina de les Bruixes (una dona que aparentava ser molt simpática i atractiva perquè portaba una màscara que li tapava la cara) manava per sobre de totes les bruixes i sempre les portaba a ratja, perquè qui li donava la contrària la feia desaparèixer. En Bruno Jenkins (un nen que també s'allotjava a l'hotel en aquell precís moment) cau en la trampa de la Reina de les Bruixes i també es converteix en ratolí. Els dos van en busca de l'àvia i li expliquen tot, i ella, molt preocupada per el seu nét, intenta pensar un plà per destruïrles abans que fagin deparèixer als nens. Al final aconsegueixen convertir-les en ratolí amb la fórmula i Anglaterra queda salvada de bruixes. L'àvia i el seu nét tornen a anar a viure a Noruega i allà fan la seva vida, però ara el nen ha de fer la seva vida com a ratolí.
Jo personalment, he trobat que és un llibre molt divertit, i a mi m'ha agradat molt. És d'aquelles històries que enganxen desde la primera pàgina que llegeixes i la meva germana ja m'el va recomanar perquè ella s'el va llegir per un treball de l'institut.

dimecres, 4 de juny del 2008

Llàgrimes de quitrà, Glòria LLOBET


Aquest llibre l'he escollit perquè al llegir el resum del darrere del llibre, em va semblar interessant, i el tema em despertava la curiositat perquè és afecta molt al nostre voltant.

Aquest llibre tracta sobre la violència de gènere, i el que passa a aquest llibre està basat en fets reals, i això va fer que m'interesès més.

Al principi quan li anaven a fer alguna cosa a la noia, em posava a tremolar pel que li poguès passar, però també el que em feia ràbia era que la noia no es donava compte de què li feia mal i que acabaria molt malament.
La noia que es diu Raquel treballava en una agència de viatges, i en aquells moments no tenia nòvio ni cap altre compromis. Fins que un dia per la tarda, a l'agència va anar un noi anomenat Youssef per demanar un vol a França (tot i que en Youssef era d' Egipte), la Raquel es va quedar de pedra quan el va veure, perquè el veia molt atractiu. Ell com no estava segur de fer el viatge va dir que tornaria l'endemà.

La Raquel impacient de què arribès l'endemà per tornar a veure'l. Quan hi va anar van començar a parlar més enllà del tema del viatge i van començar a quedar per anar a prendre un cafè. Un dia ell li va explicar que l'havien fet fora de la feina, i va començar a dir que aquí no hi havien possibilitats per als imigrants. La Raquel li va contestar i es van enfadar. Va passar una setmana, i al final va tornar en Youssef i li va demanar disculpes, ella les va acceptar. Va passar el temps i en Youssef ja va anar coneixent la familia de la Raquel i es van comprar un pis i allà va començar el maltractament. Van arribar a tenir una nena i la Raquel patia per si en youssef li feia mal...

Si voleu saber com acaba la pobre noia compreu-vos el llibre! És molt interessant per veure el que li passa aquesta pobre noia, que és el que passa molt al nostre voltant.

Marley i jo, John GROGAN


Jo m'he llegit Marley i jo, de l'escriptor John Grogan. És un llibre que m'ha agradat molt, i no perquè m'agradin els gossos, que sí que m'agraden molt, sinó pels altres temes que toca. Parla de temes com l'embaràs, la violència etc...

En Marley és un cadell de llaurador que quan l'adopten tots pensen que és molt maco, però a mesura que va creixent es va tornant histèric i molt nerviós, no pot estar sol perquè s'ho menja i ho trenca tot. Quan arriba el primer fill a la família, els amos que son la Jenny i el John pensen que tractarà molt malament al nen, però tot el contrari es porta molt bé. Això sí, tot el que enxampa s'ho menja, com per exemple el preciós collar de la nostra protagonista Jenny.

A mi m'ha agradat molt jo el recomano.

divendres, 30 de maig del 2008

Les llums de setembre, Carlos RUIZ ZAFÓN

Aquesta història m'ha agradat molt. La recomanaria a nois de la meva edat. És un gènere de misteri-aventura.
La història comença amb la mort de l'Armand Sauvelle. En aquell moment la família Sauvelle ha de pagar moltes factures. Al no poder pagar-les, la Simone, l'esposa de L'Armand, decideix buscar un treball. Un dia apareix un home davant de la seva porta. Els hi ofereix un treball com a dona de neteges de la seva mansió. La Simone al no veure cap altra opció, s'ofereix com ha treballadora.
L'amo d'aquella mansió es diu Lazarus. Ell invita a la família Sauvelle a sopar. Quan arriben, s'esperen al pati interior i allà troben un ocell donant voltes pel cel, en aquell moment cau en picat a terra. Tots, espantats, s'apropen a veure com es troba. Al apropar-se es, queden de pedra, veuen que l'ocell era de fusta. Després van a sopar.
Al dia següent ja van a netejar la casa. En Dorian, el fill de la Simone, passa la tarda dibuixant mapes i la Irenne, la germana gran d'en Dorian es queda tancada a la seva habitació. Un dia coneixen a la Hannah, una noia molt activa i que parla molt, una cuinera d'en Lazarus. Més endavant ella els hi presenta a l'Ismael que es el seu cosí. La Irenne s'enamora d'ell. L'Ismael és un navegant d'uns 16 anys, ell la porta amb un vaixell a un far i l'hi explica la història de les llums de setembre. Un dia la Irenne rondant per la mansió troba una habitació molt estranya. Des d'aquell moment comencen a passar coses molt estranyes. Si les voleu saber, haureu de llegir el llibre, és molt interessant.

Memòries d'Idhun: Tríada, Laura GALLEGO GARCÍA


Triada és la segona entrega de Memòries d'Idhun. En aquest llibre la Victoria, el Jack i el Christian, tornen a Idhun per salvar-lo del regnat de l'Ashran el nigromant. Quan arriben a Idhun, no només han de procurar guanyar el regne de l'Ashran, sinó també mantenir-se units ja que el Jack i el Christian no es porten gens bé. Travessen moltes dificultats entre els tres, fins i tot es separen durant un temps perquè el Christian pugui reviure la seva espasa... però al final presenten batalla ells tres contra l'Ashran, i per atra banda, els rebels intenten defensar-se de l'invasió shek.
Ho aconseguiran?
Us recomano que primer llegiu el primer que es titula Memòries d'Idhun: La resistència, perquè si no al llegir el dos no l'entendreu del tot.

Els genets de la tarda, Josep VALLVERDÚ


Aquest llibre tracta d'una família que està en una caseta als afores d'un poble anomenat T. Un dia arriben dos motoristes trencant el silenci, i comencen a destruir el poble, tallant la línea del telefèn deixant el poble incomunicat. Després d'una estona arriben tota una colla de motoristes que es fan els amos del poble.
Des d'aquell moment comencen a succeir molts esdeveniments, on la violència i els mals tractes són el principal tema.
Jo opino que està molt bé. Massa liós pel meu gust ja que apareix molta gent i no els descriu massa. Com a nota li posaria un 8'5 perquè m'ha agradat però li falta una mica d'alegria ja que tot el llibre és violent.

Entre juliol i setembre, Robert SALADRIGAS


La història tracta d'un nen d'onze anys, l'Àngel, que se'n va de vacances al poble dels seus avis i li passen un segit d'aventures amb els dos amics que coneix allà: la Mònica i en Tinet .
La Monica és una noia de ciutat, com l'Àngel, i és molt guapa. En Tinet és un nen de poble, que és simpàtic i treballa al camp amb la seva família.
Jo em sento més identificat amb en Tinet, perquè a la seva edat m'agradava treballlar i ajudar a casa com ell.
A mi la part que m'ha agradat més ha estat l'aventura de la pedra perquè és molt emocionant, i la part que m'ha agradat menys és quan l'Angel i el seu avi van a treballar al camp (em sembla molt avorrit), i la part més trista és quan el bruixot se'n va obligat perquè no el peguin.
Aquest llibre és per gent que li agrada la aventura.
Aquest llibre li poso de nota un notable.

dijous, 29 de maig del 2008

Alexandra, Lola GANDARA


Alexandra és una novel·la d'intriga que ens explica que no tothom és tal com ens l'imaginem.
Alexandra és una noia que desapareix una nit de concert. Els seus amics la comencen a buscar. Els seus amics es diuen: Patty, Susana i Dídac. Els seus companys comencen a buscar-la, troben pistes però arriba un moment que en quan arriben al cementiri i veuen la seva tomba decideixen deixar córrer la seva desaparició.
Només la Patty la segueix buscant. L'Alfons que és el servent de la Matilde, diu a la Patty tota la història del que va passar quan l'Alexandra era petita.
El marit de la Matilde resulta que va tenir un fill amb l'Alexandra, la nena que van tenir era la companya de classe de tots ells. La Matilde es va enterar de que Alexandra (mare) i el seu marit van estar junts. El que no sabia és que havien tingut una filla.
Una nit en què Alexandra (mare) i el marit de la Matilde actuaven (cantaven òpera), va haver un incendi que va començar on dormia l'Alexandra (filla), i la seva mare va anar corrents a buscar-la. Enmig de les flames va agafar a la nena, i l'Alexandra mare i l'Alexandra filla van aconseguir sortir de les flames. El que no en va sortir va ser el marit de la Matilde, ell va donar-li la nena a l'Alfons però es va quedar atrapat entre aquelles flames.
Alexandra mare va quedar totalment desfigurada i li va donar la nena al Alfons per a que la cuidés, ja que pensava que es moriria. Alexandra mare no es va morir però com ningú la podia veure tan desfigurada va operar-se de tota la cara i es va gastar tots els diners que tenia.
Aquesta novel·la la recomano perquè es molt intrigant i molt maca. És apta per a tothom: adults i joves.

El veí prohibit, Xavier BERTRÁN


El veí prohibit,m'ha semblat una història molt interessant sobre tot m'ha agradat molt per la intriga que em donava el que passaria amb els personatges.
A la vegada que divertida, m'ha semblat una mica trista, però m'ha ensenyat moltíssimes coses com per exemple a no discriminar a ningú només pel seu aspecte físic.
Aquesta història ens explica el relat d'un nen (anomenat Pasqual) que té malformacions per tot el cos.
En Pasqual viu tancat al soterrani de casa seva a Montornès, per la por de què torni a succeir el mateix que a l'altre poble on vivien i del que van haver de marxar (els seus pares i ell) perquè ja no aguantaven les burles i els insults dels companys. Però la nova vivenda tenen una veïna tafanera, l'Iria, que sempre fica el nas on no la demanen. L'Iria va entrar al soterrani, descobrint així en Pasqual, de qui ningú més que ell i els seus pares en coneixien la existència.
Poc a poc, les visites de l'Iria a en Pasqual van sent més frequents, i es van fent amics íntims.
Ella li parla de la bona sensació de sentir el sol i l'aire tocant-te la pell. També li parla de la seva colla, i passet a passet, en Pasqual va sortint del soterrani. Primer a la terrassa i, el següent pas era presentar-li la colla. Però no totes les opinions van ser bones. Va trobar bons amics, però també altres que van fer córrer rumors al poble de què hi havia un monstre amagat a casa dels Peguera.
Els pares, preocupats, li tiren la culpa a l'Iria, però en Pasqual ara més que mai posa el tercer pas en marxa .
El tercer pas consistia en entrar a un bar, i veure les reaccions de la gent, perquè una cosa tenia clara en Pasqual: mai més s'amagaria!
Així doncs en Pasqual va sospirar, va agafar forces es va treure le gavardina que cobria els seus bonys inhumans i, amb molta força i valentia, va entrar al bar.
A partir d'aquí l'escriptor, Xavier Bertrán, deixa que tu imaginis el final d'en Pasqual i la seva nova vida ara que ja és lliure.
Aquest llibre és molt maco jo,el recomano tant als adults com per als joves.

Les flors salvatges, Montserrat CANELA GARAYOA


A la costa sud-est d'Irlanda, de l'any 1916, un grup de rebels dirigits per en Tim O'Farrell recullen un carregament d'armes que ha naufragat i està enfonsat a la platja, amb l'ajuda dels habitants del poble de Ballymore. Però quan els rebels intenten fugir, un grup de soldats britànics els capturen, a més a més també capturen a en Sean, un jove del poble, que evita que un soldat dispari un segon tret a en Tim, ja ferit per l'anterior tret. De camí al centre de presoners, en Sean i els ajudants d'en Tim fugen. Quan estan fora de perill, organitzen les misions i ordenen que, el Sean vagi a entregar informació a uns rebels de Dublín. Allà en Sean descobreix que en Tim està ingressat a l'hospital del poble, i ell i els seus companys rebels el rescaten. Quan en Tim es recupera ordena a tots els grups rebels irlandesos que han de donar el cop final, encara que els costi la vida. Tots els rebels es col·lquen a llocs estratègics de Dubín donant-ho tot per aconseguir la llibertat.
Si voleu saber com acaba la història d'en Sean haureu de llegir aquest llibre tant aventurer, que segur que us agradarà.

divendres, 23 de maig del 2008

Xerres massa, Joyce Carol OATES

El llibre tracta sobre un noi de classe pobra que va a un institut de gent rica. Llavors un dia, en Matt, el protagonista, fent broma va dir que ficaria una bomba a l'institut llavors tothom es va espantar perquè es pensava que era veritat, però l'Úrsula l'altra protagonista sabia que era broma i que en Matt no podia fer una cosa així.
Al final tot es soluciona i només era un mal entès.

A mi m'ha agradat bastant el llibre perquè és un llibre realista. De coses que passen als Estats Units.
Recomanaria el llibre a les persones que els agrada la intriga i la comèdia.
Trobo que la gossa d'en Matt és el millor personatge perquè sempre està movent la cua frenèticament, i això la fa molt divertida.

Així és la vida, Carlota; Gemma LIENAS

La Carlota és la protagonista, com a altres llibres de la mateixa autora com: El diari vermell de la Carlota, El diari lila, El diari blau...
La Carlota és una noia normal, que de cop i volta el món se li queda petit. El noi que li agrada està en coma, perquè ha tingut un accident de moto, els seus pares es divorcien...
La Carlota comença a interessar-se per un altre noi, en Jordi. Els dos s'estimen i la Carlota s'oblida del noi de l'hospital: en Ramon.
Aquest llibre m'ha encantat, no he trobat cap part que m'avorreixi. El recomano a tots, sobretot a les noies de la meva edat.

Sempre hi haurà una cançó, Roser MORENO

En el llibre Sempre hi haurà una cançó, la Zènia, la protagonista va madurant poc a poc, i va adonat-se de moltes coses de la vida. Els seus pares es separen i cadascú troba una parella, i la mare té un fill amb en Nasi que es diu Otger; i el pare està amb l'Helena, una professora d'anglès, amb el seu fill Guillem.
La Zènia en aquest llibre passa dels tretze anys als disset anys. En aquest anys la Zènia evoluciona poc a poc.
Deixa els estudis i se'n va a viure a un pis amb en Pol, un noi que coneix. Al cap d'un temps el seu pare l'anima a tornar amb els estudis, i hi torna.
S'enamora d'uns quants nois, en Martí, en Pol... També coneix a en Ferran un amic del seu pare, que durant un temps tenen un "lio", però després es donen compte que allò no anirà a parar a enlloc. Al final de la història en Ferran mor de la sida.
Personalment aquest llibre m'ha agradat molt. Són d'aquells que no pots parar de llegir-los. El recomano a tothom, és un bon llibre.

dijous, 22 de maig del 2008

Kim, Rudyard KIPLING


A mi aquest llibre m'ha agradat bastant perquè m'agrada molt viatjar i descobrir món. Aquest llibre t'ensenya que no estàs sol al món.
El persontge que més m'ha agradat és el Kim, perquè és un noi entremaliat i espavilat. Fins que un dia coneix un lama (monjo budista) que li canvia totalment la vida.
Aquesta novel·la té un punt oriental, i és ideal pels qui els agrada conèixer altres coses del món.

dilluns, 19 de maig del 2008

El manuscrit de les bèsties, Jordi FOLK

Avui em toca a mi, el Fernando, i us explicaré aquest llibre: El manuscrit de les bèsties, de Jordi Folck.
El llibre es compon de vuit quaderns que escriu l'Esther Dandridge rememorant fets de fa quaranta anys.
La història narra la vida de dos germans bessons, l'Esther i l'Alfons Dandridge, que en quedar-se orfes de pares, se'n van a viure amb els seus avis que els eduquen amb la correcta ensenyança victoriana de l'època.
En morir-se també els seus avis, els envien a una escola religiosa d'orfes: el Saint Mary. El Saint Mary és una petita catedral del poble d'Ely, on transcurreixen totes les aventures. Allà l'Esther s'enamorarà del seu primer i únic amor: el George, un company de l'Alfons. També anirant descobrint que l'abat de l'escola, el Jonh Dean, no és tan bo com aparenta. I així, resolent misteris, acaben sabent com obtè el Jonh Dean els gossos infernals que udolen per la nit, una trampa en la que fins i tot l'Alfons cau...
És un llibre molt maco i molt ben explicat, amb salts inesperats de la història i intriga i sorpreses fins al final. Recomanat per nois i noies de més de tretze anys.

divendres, 16 de maig del 2008

¡És ella!, Frederic MOMPOU

El protagonista (Carles) és un noi, que té dues germanes bessones i la seva mare i el seu pare estan separats. La seva mare no té parella en canvi el pare sí.
A en Carles no li agrada gens com és la seva mare perquè el seu comportament és esbojarrat i decideix anar a la psicòloga de l'institut perquè vol explicar-li.
La psicòloga li fa un tractament que dura uns dies i se n'adona que el noi descriu a la mare amb molts defectes, i que aquestes característiques que no soporta son les mateixes que les d'en Carles.
El pare d'en Carles i la seva parella comentes a les bessones I a en Carles que la parella del pare esta embarassada.
La mare d'en Carles en enterar-se per les germanes bessones, s'enfada s'enfada amb el seu fill comença a renyar a en Carles per no haver-li explicat.
La mare s'assabenta que el fill no l'aguanta i que va a la psicòloga, llavors la mare decideix anar també ala psicòloga per comentar-li que el seu fill no l'aguanta, la psicòloga s'adona que els dos són exactament iguals, i aquí s'acaba l'historia.
El final no m'agrada gens,perque et deixa en la part més interessant...m'agés agradat que el llibre sigués amb l'historia...
La meva nota es un 5'5.
El recomano per la gent que li agrada saver com solucionar problemes... I no el recomano per la gent que li agrada més el misteri o la intriga...
No te gens d'emoció, es tot el llibre mes o menys de lo mateix.

Jàson i els argonautes, James RIORDAN.


Tot comença amb una introducció on explica que el pare ha de sacrificar els seus 2 fills a canvi d'un velló d'or.
Aquest pare porta els seus fills a l'altar de Zeus, però com que era un engany, Zeus impedeix la mort dels dos fills i li dóna el velló d'or. Quan els fills estan fugint, un fill, més ben dit, filla, cau a un llac i mor ofegada, dies després el rei troba a l'altre fill i el maten. Quan acava la introducció, ens parlen d'en Jàson, el protagonista, el qual és entrenat pel més vell dels centaures, Quiró. En acabar, als 20 anys, el seu entrenament, Jàson està preparat per a tot, llavors Quiró li explica que és fill d'un rei i que hi ha un regne que li pertany.
Jàson decideix anar a Pagases, on hi ha el seu regne governat per Pèlias, el germà del seu pare i qui el va matar. A Pagases parla amb en Pèlias i Pèlias li posa una proba. La proba consisteix en anar a buscar el velló d'or. Jàson disposat a fer-ho, busca un vaixell, li construeixen i l'anomenen Argó.
Amb l'Argó i amb una tripulació d'herois, Jàson va en busca del velló d'or.
M'ha agradat molt el llibre, tracta sobre aventures i acció, i això m'encanta. El recomano a gent amb els gustos semblants als meus i el qualifico amb un 10.

dilluns, 12 de maig del 2008

L'illa del tresor , R.L.Stenson

L'illa del tresor va d'un nen, en Jim Hawins que aconsegeix un mapa. En el mapa hi ha un dibuix d'una illa on hi ha un tresor. M'ha agradat molt perquè passen moltes coses i és fàcil de llegir.
D'aquesta col·lecció ja havia llegit un altre llibre, Les aventures de Tom Sawyer. El llibre l'ha escrit Robert Lois Stevenson, que a més d'aquest llibre, ha escrit altres que també són famosos com el Dr.Jekyll i Mr.Hyde, La fletxa negra i El senyor de Ballantare, però crec que aquesta edició és fàcil de llegir gràcies a David Fernàndez que ha fet una adaptació. Havia sentit parlar d'aquest llibre a los Simpson i al profe de català de l'any passat.

Està bé el recomano.

dijous, 8 de maig del 2008

Bestiari, Josep CARNER.


És un llibre de poemes sobre els animals, hi ha un poema de cada animal.
A mi m'ha agradat perquè t'enseya coses dels animals que pot ser que no sapiguessis o fins i tot hi pots trobar animal que no sabies que existien.
Jo recomano aquest llibre a la gent que no li agrada llegir llibres molt llargs perquè encara que per fora sigui gruixut, per dins és més curt del que penses.

El ball, Iréne NEMIROVSKY


A mi personalment m'ha agradat aquesta novel·la.
La protagonista de la història es diu Antoinette, una noia senzilla que discuteix sempre amb la seva mare, Kampf.
Ella vol trobar l'amor, poder viure sense que et manin, i poder fer el que ella vol.

Hi ha un moment, on la mare d'Antoinette li diu que farà una festa i que ha de repartir les invitacions. Antoinette fa com si les anés a portar, però ella ja farta de tot, les estripa i les llença a un riu.
M'agrada aquesta part perquè es veu com la nena pren una decisió que després pot acabar malament.

Jo recomano a aquesta història a qualsevol noia de la meva edat.

dilluns, 28 d’abril del 2008

Amors a primera vista, Joaquim CARBÓ.

La Berta és una noia de 17 anys que s'enamora molt fàcilment dels nois. Viu amb els pares i té una amiga, la seva millor amiga, que es diu Xènia.
El llibre tracta sobre una sèrie de capítols, en els quals la Berta (la protagonista) s'enamora d'un noi nou a cada capítol. Quan s'acaba un capítol, el següent no té res a veure amb l'anterior, fins que arribes a la meitat d'aquell capítol, explica com ha conegut el nou noi. Entre aquesta diversitat de nois, podem trobar en Roger, en Matthew, què és un professor de la Berta, en Darius, què és un herbòleg i set nois més amb els quals està la Berta.
Aquest llibre és per els apassionats i per a les persones que els agradi els llibres d'amor, cosa que a mi no.
La meva opinió és que és divertit al principi, però tota l'estona tracta del mateix, és a dir, no té subtemes.
Li possaria un sis i mig.

diumenge, 27 d’abril del 2008

El gat negre i altres relats, Edgar Alan POE

El gat negre i altres relats està molt bé, perquè explica varies històries de terror.
La majoria m'han agradat, encara que algunes les he trobat una mica avorrides. Trobo que el fet de què siguin diferents històries i variades, fa que el llibre sembli més curt.
El conte que més m'ha agradat ha estat El gat negre, però com la majoria és bastant trist; i el que menys m'ha agradat ha estat El manuscrit dins una ampolla.
El recomanaria a partir de 13 anys a aquells que els agradi el gènere de terror.

dijous, 24 d’abril del 2008

Jojo el que balla amb la pilota, Joachim MASANNEK

Les Feres Futbol Club, és una col·lecció de llibres. El que m'he llegit jo ha estat el núm. 11: "Jojo el que balla amb la pilota".
Aquesta novel·la tracta d'un nen que la seva mare decideix donar a una família en adopció. Per a en Jojo això és el millor perquè la seva mare és alcohòlica, però es dóna compte de què si es queda amb la seva nova família, perdrà els seus amics. Llavors els seus amics, les Feres, fan tot el possible, perquè torni a ser amb ells. També és emocionant perquè és el primer any que van al Campionat Mundial de Futbol Juvenil.
Aquest llibre està fet sobretot per aquells que els agradi el futbol i vulguin passar una bona estona.

dilluns, 21 d’abril del 2008

El lladre de tombes (La Penya dels Tigres), Thomas BREZINA


Aquest llibre tracta d'un grup de tres detectius format per: una noia (la Virgi) i dos nois (en Lluc i en Pau).
Els detectius busquen una persona: en No, que és un lladre de tombes.

Us el recomano perquè és molt entretingut.

divendres, 18 d’abril del 2008

La Volta al món en 80 dies, Jules VERNE

Molts el coneixereu, altres pot ser no, però aquest llibre és un clàssic de Jules Verne.
Si us agraden els llibres d’aventures, viatges i veure món, aquest llibre és recomanable. Viatges, problemes i una mica d'amor.
Phileas Fogg apostant-se 20.000 lliures, es proposa fer en 80 dies, una volta al món, passant per tots el països necessaris i segellant el passaport a cada lloc, per demostrar que no ha reduït el camí.
Disposa de l’ajuda de Passepartout, el seu recent nous majordom, que després de rebre, ben especificat els horaris de quan s’han de fer les coses, ja el primer dia els plans canvien precipitadament, ha de fer les maletes de seguida, perquè comença l’aventura.

El viatge és llarg, passen per Bríndist, Suez, Bombai, Calcuta, Hong Kong, Xangai, Yokohama, San Francisco, Nova York i Liverpool, esquivant dificultats constantment entre d'altres, la persecució de l'inspector Fix, que el vigila perquè és sospitós d'un robatori de ni més ni menys que 20.000 lliures, en un banc d'Anglaterra.

Durant el viatge realitza compres i promet primes d'alt valor, que fa que es gasti fins a 19.000 lliures.
A Índia troba una noia, Aouda, que els acompanya tot el viatge i... si ho voleu saber-ne més, llegiu-lo!

A mi m'ha agradat, és fàil de llegir i de comprendre, no es fa pesat.

dijous, 17 d’abril del 2008

Cor de Tinta, Cornelia FUNKE

Aquest llibre sobre el que us parlaré ara, és el que presentaré a la classe el dia de Sant Jordi.


Presentació del llibre:

Aquest llibre és Cor de Tinta, de l'escriptora Cornelia Funke. Té unes 550 pàgines aproximadament i és la primera part d'una col·lecció de dos llibres. Encara que sigui un llibre molt gruixut és llegeix ràpid, i és molt divertit per a la gent que li agradi l'aventura i el misteri.

L'argument del llibre (està molt resumit, perquè si no hauria d'estar molt estona explicant) :

El llibre ens parla d'una nena que va perdre la seva mare. El seu pare li diu que la va perdre d'una manera, però després la nena descobreix que el seu pare fa coses que les altres persones no poden fer, i que per això els hi passen coses estranyes.
Aquest llibre em recorda lleugerament al llibre " Quadern de Berga ", encara que Cor de Tinta és molt millor, té més misteri i dóna més temps a pensar perquè succeixen les coses.

Sobre l'autora:

Cornelia Funke va néixer a Dorsten, Alemanya, l'any 1958. És pedagoga diplomada, i ha escrit més de catorze llibres. Entre ells és troben Cor i Sang de Tinta, El senyor dels lladres, Íngrid la Valenta...
Aquesta escriptora m'agrada bastant, he llegit alguns llibres d'ella, i tots m'han agradat força. Us els recomano.

divendres, 11 d’abril del 2008

El diari vermell del Flanagan, Andreu MARTÍN i Jaume RIBERA.


En Flanagan és un noi d'uns 16 o 17 anys, que viu amb la seva família i fa de detectiu privat.
Tota la història del diari vermell del Flanagan, està escrita gràcies a una persona: la Carlota. La Carlota és una noia, que coneix el Flanagan perquè aquest li va tornar la seva cartera, la qual li havia robat un moro.
Després d'això van a un bar, i la Carlota li dóna la idea d'escriure en un llibre les seves experiències sexuals i coses sobre el sexe.
A partir d'aquest moment, en Flanagan s'adona que no sap tant del sexe com creu. Tot això porta a què els dos s'enamorin entre ells.
Jo, sincerament, recomano aquesta lectura a les persones que els agradi el tema sexual, d'amor i de alguna manera o un altra, d' aventures.
Puntuu el llibre amb un 8.

dijous, 10 d’abril del 2008

El príncep de la boira, Carlos RUIZ ZAFÓN

Tot va començar quan la família d'en Max, la família Carver es trasllada a una casa a la platja. En Max hi viu amb les seves dues germanes l'Alícia i la Irina, i els seus pares: en Maximilian i l'Andrea Carver.
Un dia en Max va anar a fer una pasejada al port amb la bicicleta, i va conèixer en Ronald, un nen que li ensenya el poble. Van quedar al matí següent per bucejar en un vaixell enfonsat.
En Max des de la terrassa de casa seva, veu un jardí d'estatues. Llavors decideix anar a veure que hi ha allà. Quan hi va arribar, va veure un pallasso que tenia un símbol: un arc amb una estrella de sis puntes. El pallassso estava amb la mà oberta, i quan es va girar la tenia tancada. Espantat, en Max va tornar corrents cap a casa.
Un altre dia amb la seva germana i en Ronald van anar a bucejar, i quan en Max es va fixar en el vaixell enfonsat va veure que tenia el mateix símbol que el pallasso.
L'avi d'en Ronald era el guardià del far, i va explicar la seva història. Que està relacionada amb el vaixell i el símbol.
Si us ha agradat la història, i voleu saber-ne el final, l'haureu de llegir. Us el recomano sobretot a aquells que us agradin les històries d'aventura i de misteri.

Maurice o la cabana del pescador, M. SHELLEY

Aquest llibre m'ha agradat molt, trobo que és molt interessant, però també un mica trist.
Tracta d'un noi, Maurice, que no té res, ni casa, ni família, ni diners, però és un noi amb molta bondat i és molt bona persona.
Quan tenia set anys, els seus pares el van fer fora de casa, llavors se'n va anar a viure a la cabana del vell Barnet.
Allà van viure molt feliços, fins que en vell Barnet va morir.

En aquest moment apareix un nou personatge que serà la salvació del protagonista.

El petit Nicolàs, J. SEMPÉ i R.GOSCINNY

En Nicolàs és un nen de 10 anys que va a una escola on només hi ha nens. Durant el llibre en Nicolàs ens va explicant totes les aventures que passa amb els seus amics.
Ens presenta els seus amics, com l'Alceste, que és un nen gras i que sempre està menjant, i és el seu veí. Un dia van fumar un puro entre tots dos.
També ens presenta a l'Agnan, un nen que porta ulleres que, per això, no el podem estobar tan com voldrien, perquè és el primer de la classe i sempre els deixa malament, i sempre es xiva de les coses que fan els altres nens.
És un llibre divertit i entretingut, la meva nota seria un 8, i el recomano a nois i noies d'entre 10 i 13 anys que els agradin les aventures.

divendres, 4 d’abril del 2008

Concurs Picalletres

El passat dilluns 31 de març, es va celebrar l'esperat concurs: El Picalletres. Us vull felicitar per la vostra col·laboració i el vostre entusiasme. Tot i que molts, esteu decebuts perquè els nervis us van traicionar... c'est la vie!
També vull donar l'enhorabona als campions:
  • 2n A: Jordi Floriach




  • 2n B: Helena Martín




Gràcies a tots per la vostra participació!!!

Harry Potter i les relíquies de la mort, J.K.ROWLING

Harry Potter i les relíquies de la mort és la setena entrega del famós llibre de J.K.Rowling: Harry Potter.
En aquest llibre, el Harry té la missió de destruir els horricreus creatsper de Voldemort, en un món màgic on comença a haver-hi la "dictadura" del Voldemort i dels seus cavallers de la mort.
Però el Harry no estarà sol, tindrà l'ajuda dels seus amics Hermione, Ron i més endavant d'en Neville i Percy entre altres, amb la finalitat d'acabar amb en Voldemort d'una vegada per totes, ho aconseguirà?.

Us recomano aquesta lectura ja que és molt entretinguda i intrigant.

Tom Sawyer, Mark TWAIN

Tom Sawyer és un relat de fets reals.
En Tom té molts amics, però no té pares i viu amb la seva tieta Polly.
Sid, el seu cosí, i ell no fan molt bones migues, i sempre es fan la punyeta. La tia Polly sap que Tom era bastant canalla, i per això, totes o gairebé totes les gamberrades que fa en Sid se les carrega en Tom. La tia Polly no creu mai en Tom ja que ell sempre deia moltes mentides.
A la novel·la passen diferents aventures en molt poc temps. Al final tot acaba bé.
Mark Twain explica al final del llibre que no pot tenir un final ni llarg ni estrany, ja que com tots els altres, quan parlen de nens han de fer-se grans, en Tom ha de créixer.
L'avaluo amb un 6'5 perquè m'agradaria que hi hagués més emocions.

El diari vermell de la Carlota, Gemma LIENAS

El diari vermell de la Carlota parla sobre una noia, que es diu Carlota, i un dia decideix anar a comprar una llibreta vermella per escriure un diari sobre la sexualitat. Quan va a comprar el llibre es troba amb un noi que es diu Flanagan, i el noi decideix comprar un altre llibreta per escriure ell un diari.
Els pares de la Carlota estan divorciats, i aprofita quan no hi ha ningú a casa de la seva mare per quedar amb en Flanagan.
Un dia la truca el seu antic nòvio, i li diu que vindrà un cap de setmana a fer una competició i que li agradaria que es veiessin.
Al final queda amb el seu antic nòvio i s'enamora d'ell. Llavors ha d'escollir entre un dels dos nois.

El diari Lila de la Carlota, Gemma LIENAS

És un llibre sobre el feminisme. És divertit, però es fa pesat algun cop.
La protagonista (Carlota) comença a adonar-se del masclisme que hi ha al món. La noia se'n adona que el seu pare és molt masclista i això l'emprenya una mica.

La mare, l'àvia, els alumnes de l'institut i el seu germà l'ajuden a fer el diari sobre les diferències entre homes i dones.

Jo sóc una noia molt feminista, perquè no trobo just que els homes ens hagin de manar, i estic totalment d'acord amb la Carlota.

dijous, 3 d’abril del 2008

El llibre negre dels secrets, F.E. HIGGINS


El llibre negre dels secrets, ha estat fins ara el llibre que més m'ha agradat. Té intriga i misteri, però fa pena. És apassionant.
Tracta d'un nen (Ludlow Mostela) que viu a la City. Els seus pares són lladres i com no, ell també. Gràcies o per culpa dels seus pares, la seva vida canvia radicalment. Se'n va de la City i arriba a un poblet, que es diu Pagus Parvus. Allà coneix a en Joe Zabbidou, un prestador secret.
Si voleu saber què significa llegiu-lo, us agradarà. Sembla una mica avorrit, però és impressionant.



dimecres, 19 de març del 2008

Picalletres (Endevinalles)


Les endevinalles també formen part del concurs. Us en dic unes quantes:
  1. Desaparec tan aviat com dius el meu nom.
  2. Tinc tall i no menjo mai.
  3. Endevina endevinalla, quin és l'ocell que pon a la palla?
  4. Sol anar amb els que van lluny, i els obliga a cloure el puny.
  5. Surt cantant, fa tururut, i de tots és mal rebut.
  6. Una capseta blanca que s'obre i no es tanca.
  7. Qui és aquell que de caminar mai no para i sempre està quiet?
  8. Una coseta blanca que s'agafa i no s'aguanta.
  9. L'alces per damunt del cap per buidar-la i la baixes per sota dels peus per omplir-la.
  10. El policia l'usa fins que se li fa vell i el turista el visita només si és antic.
  11. Remeno les coses que tinc davant dels nassos.
  12. Potser de veu o de bou.
  13. El que mai no es presenta entre els deu primers.
  14. El dominen les modistes, però ell domina els mariners.
  15. Aquests només treballen quan volen.

Podeu escriure les respostes correctes afegint un comentari. Digueu el número de l'endevinalla i la solució. Sort i fins aviat!

Picalletres (Frases fetes)


Una de les proves de la 2a fase del concurs, consisteix en explicar el significat de frases fetes. Aquí us deixo un llistat:
  1. Quedar-se en blanc.
  2. Moure fils.
  3. Posar-se les botes.
  4. Posar fil a l'agulla.
  5. Tocar el dos.
  6. Fotre el camp.
  7. Riure's del mort i del sant que el vetlla.
  8. Xupar-se el dit o no xupar-se el dit.
  9. Donar tombs a alguna cosa.
  10. Fer alguna cosa a contracor.
  11. Fer alguna cosa a la babalà.
  12. No tocar de peus a terra.
  13. Estar als núvols.
  14. Néixer amb una flor al cul.
  15. Tenir el cap ple de pardals.
  16. Tirar la pedra i amagar la mà.
  17. Tenir la cuca entre les cames.
  18. Amb tots els ets i uts.
  19. Arribar i moldre.
  20. Arribar a misses dites.
  21. Buscar les pessigolles a algú.
  22. Cantar victòria.
  23. Caure a algú la baba.
  24. Amb pèls i senyals.
  25. Curar-se en salut.
  26. Teure's un pes de sobre.
Podeu explicar el significat afegint comentaris a aquesta entrada. Només cal que digueu el número de la frase feta i què vol dir.

diumenge, 16 de març del 2008

Picalletres (Embarbussaments)

Ahir vaig veure el concurs del Picalletres que fan a la televisió de Badalona. Els embarbussaments els donen per escrit, el concursant el llegeix i depenent de la velocitat i de si s'entrebanca o no, donen la prova per bona.
Per tant, podeu estar tranquils: NO ELS HEU D'APRENDRE DE MEMÒRIA!!! De tota manera us els copio aquí com us vaig prometre abans de marxar de vacances.
  • Diu qui, diu jo, diu si, diu tu, diu qui, diu jo, diu no, diu ah!
  • Quan m'ajupia codonys collia: quan m'aixecava, codonys agafava; de genollons, collia, collia, de genollons, collia codonys.
  • En Llapes i en Llepes van fer un bagul: en Llapes, la tapa i en Llepes, el cul.
  • L'arquebisbe de Constantinoble es vol desarquebisbe- constantinobilitzar. El desarquebisbeconstantinobilitzador que el desarquebisbecontantinobilitzi. bon desarquebisbe- constantinobilitzador serà.
  • La llana del cabell està envitricollada, qui la desenvitricollarà? El desenvitricollanador que la desenvitricolli bon desenvitricollador serà.
  • Duc com puc un ruc a un duc rus mut.
  • Té la cara enlleganyada, qui la desenlleganyarà? El desenlleganyador que la desenlleganyi bon desenlleganyador serà.
  • A mi sí que re m'hi fa si fa sol o si no en fa.
  • Ma germana està enrojolada, qui la desenrojolarà? El desenrajolador que la desenrojoli bon desenrojolador serà.
  • Plou poc, però pel poc que plou, plou prou.
  • En cap cap cap el que hi cap en aquest cap.
  • Un plat pla ple de pebre negre n'era. Un plat pla le de pebre negre està.
  • Duc pa sec al sac, m'assec on sóc, i el suco amb suc.
  • A les sis tinc set, el càntir buit és nou i encara es deu.
  • Vaig al bosc i busco vesc i visc pel vesc que busco al bosc.
  • Paula para la taula, para-la bé que el pare ja bé.
  • Si qui diu deu diu que deu deu diu el que deu i deu el que diu.
  • En Pere va per la carretera del Garraf amb un carro carregat de rocs, que fa carric, carrac, carric, carrac.
  • Un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de ràbia li corria al darrere.
  • La rica de la parròquia no duu perruca perquè li reca.
  • A genollons pujava la costa. A genollons collia codonys. Codonys collits de la codonyera. Codonys collits per la punta dels dits. Codonys pelats per la punta del nas.

Apa! Bona sort i molta pràctica!!!

dimarts, 11 de març del 2008

Concurs de lectura

He trobat aquest vídeo, i he pensat que seria interessant que cap a final de curs, que ja tindreu un munt d'experiència (perquè esteu treballant i aprenent molt) podríem organitzar un concurs semblant. Què us sembla? Penseu que com a mínim amb els embarbussaments ja teniu la feina feta perquè amb el Picalletres esteu practicant molt! Jejeje!

divendres, 29 de febrer del 2008

Quadern de Berga


El quadern de Berga m'ha semblat un llibre molt entretingut, però al principi del llibre em va semblar una mica avorrit, perquè és tota l'estona el mateix.
El millor personatje és el David, perquè considero que és qui millor s'ha portat amb la Blanca i l'ha ajudat en els moments més difícils.

L'autor ens visita:



dimecres, 13 de febrer del 2008

Benvinguts!

Aquest bloc ha estat creat especialment per als alumnes de la classe de 2n d’ESO de l’IES Mediterrània del Masnou (Curs 2007-2008). La idea és que tots estem junts en un mateix viatge, i és per això que ens proposem deixar un diari de les nostres aventures, es tracta d'un quadern de bitàcola.

Durant l’últim trimestre de curs llegirem per plaer, per curiositat, provant diferents autors i gèneres fins a trobar allò que realment ens agrada. Per tant, primera suggerència: si un llibre no us agrada, deixeu-lo a mitges. Hi ha moltíssims llibres per llegir, i no es pot perdre el temps amb aquells que no ens porten enlloc.
Quan trobeu un llibre que realment creieu que val la pena compartiu-lo. Digueu-nos el títol, l’autor, l’editorial, el tema… però no ens expliqueu el final!!!