divendres, 30 de maig del 2008

Les llums de setembre, Carlos RUIZ ZAFÓN

Aquesta història m'ha agradat molt. La recomanaria a nois de la meva edat. És un gènere de misteri-aventura.
La història comença amb la mort de l'Armand Sauvelle. En aquell moment la família Sauvelle ha de pagar moltes factures. Al no poder pagar-les, la Simone, l'esposa de L'Armand, decideix buscar un treball. Un dia apareix un home davant de la seva porta. Els hi ofereix un treball com a dona de neteges de la seva mansió. La Simone al no veure cap altra opció, s'ofereix com ha treballadora.
L'amo d'aquella mansió es diu Lazarus. Ell invita a la família Sauvelle a sopar. Quan arriben, s'esperen al pati interior i allà troben un ocell donant voltes pel cel, en aquell moment cau en picat a terra. Tots, espantats, s'apropen a veure com es troba. Al apropar-se es, queden de pedra, veuen que l'ocell era de fusta. Després van a sopar.
Al dia següent ja van a netejar la casa. En Dorian, el fill de la Simone, passa la tarda dibuixant mapes i la Irenne, la germana gran d'en Dorian es queda tancada a la seva habitació. Un dia coneixen a la Hannah, una noia molt activa i que parla molt, una cuinera d'en Lazarus. Més endavant ella els hi presenta a l'Ismael que es el seu cosí. La Irenne s'enamora d'ell. L'Ismael és un navegant d'uns 16 anys, ell la porta amb un vaixell a un far i l'hi explica la història de les llums de setembre. Un dia la Irenne rondant per la mansió troba una habitació molt estranya. Des d'aquell moment comencen a passar coses molt estranyes. Si les voleu saber, haureu de llegir el llibre, és molt interessant.

Memòries d'Idhun: Tríada, Laura GALLEGO GARCÍA


Triada és la segona entrega de Memòries d'Idhun. En aquest llibre la Victoria, el Jack i el Christian, tornen a Idhun per salvar-lo del regnat de l'Ashran el nigromant. Quan arriben a Idhun, no només han de procurar guanyar el regne de l'Ashran, sinó també mantenir-se units ja que el Jack i el Christian no es porten gens bé. Travessen moltes dificultats entre els tres, fins i tot es separen durant un temps perquè el Christian pugui reviure la seva espasa... però al final presenten batalla ells tres contra l'Ashran, i per atra banda, els rebels intenten defensar-se de l'invasió shek.
Ho aconseguiran?
Us recomano que primer llegiu el primer que es titula Memòries d'Idhun: La resistència, perquè si no al llegir el dos no l'entendreu del tot.

Els genets de la tarda, Josep VALLVERDÚ


Aquest llibre tracta d'una família que està en una caseta als afores d'un poble anomenat T. Un dia arriben dos motoristes trencant el silenci, i comencen a destruir el poble, tallant la línea del telefèn deixant el poble incomunicat. Després d'una estona arriben tota una colla de motoristes que es fan els amos del poble.
Des d'aquell moment comencen a succeir molts esdeveniments, on la violència i els mals tractes són el principal tema.
Jo opino que està molt bé. Massa liós pel meu gust ja que apareix molta gent i no els descriu massa. Com a nota li posaria un 8'5 perquè m'ha agradat però li falta una mica d'alegria ja que tot el llibre és violent.

Entre juliol i setembre, Robert SALADRIGAS


La història tracta d'un nen d'onze anys, l'Àngel, que se'n va de vacances al poble dels seus avis i li passen un segit d'aventures amb els dos amics que coneix allà: la Mònica i en Tinet .
La Monica és una noia de ciutat, com l'Àngel, i és molt guapa. En Tinet és un nen de poble, que és simpàtic i treballa al camp amb la seva família.
Jo em sento més identificat amb en Tinet, perquè a la seva edat m'agradava treballlar i ajudar a casa com ell.
A mi la part que m'ha agradat més ha estat l'aventura de la pedra perquè és molt emocionant, i la part que m'ha agradat menys és quan l'Angel i el seu avi van a treballar al camp (em sembla molt avorrit), i la part més trista és quan el bruixot se'n va obligat perquè no el peguin.
Aquest llibre és per gent que li agrada la aventura.
Aquest llibre li poso de nota un notable.

dijous, 29 de maig del 2008

Alexandra, Lola GANDARA


Alexandra és una novel·la d'intriga que ens explica que no tothom és tal com ens l'imaginem.
Alexandra és una noia que desapareix una nit de concert. Els seus amics la comencen a buscar. Els seus amics es diuen: Patty, Susana i Dídac. Els seus companys comencen a buscar-la, troben pistes però arriba un moment que en quan arriben al cementiri i veuen la seva tomba decideixen deixar córrer la seva desaparició.
Només la Patty la segueix buscant. L'Alfons que és el servent de la Matilde, diu a la Patty tota la història del que va passar quan l'Alexandra era petita.
El marit de la Matilde resulta que va tenir un fill amb l'Alexandra, la nena que van tenir era la companya de classe de tots ells. La Matilde es va enterar de que Alexandra (mare) i el seu marit van estar junts. El que no sabia és que havien tingut una filla.
Una nit en què Alexandra (mare) i el marit de la Matilde actuaven (cantaven òpera), va haver un incendi que va començar on dormia l'Alexandra (filla), i la seva mare va anar corrents a buscar-la. Enmig de les flames va agafar a la nena, i l'Alexandra mare i l'Alexandra filla van aconseguir sortir de les flames. El que no en va sortir va ser el marit de la Matilde, ell va donar-li la nena a l'Alfons però es va quedar atrapat entre aquelles flames.
Alexandra mare va quedar totalment desfigurada i li va donar la nena al Alfons per a que la cuidés, ja que pensava que es moriria. Alexandra mare no es va morir però com ningú la podia veure tan desfigurada va operar-se de tota la cara i es va gastar tots els diners que tenia.
Aquesta novel·la la recomano perquè es molt intrigant i molt maca. És apta per a tothom: adults i joves.

El veí prohibit, Xavier BERTRÁN


El veí prohibit,m'ha semblat una història molt interessant sobre tot m'ha agradat molt per la intriga que em donava el que passaria amb els personatges.
A la vegada que divertida, m'ha semblat una mica trista, però m'ha ensenyat moltíssimes coses com per exemple a no discriminar a ningú només pel seu aspecte físic.
Aquesta història ens explica el relat d'un nen (anomenat Pasqual) que té malformacions per tot el cos.
En Pasqual viu tancat al soterrani de casa seva a Montornès, per la por de què torni a succeir el mateix que a l'altre poble on vivien i del que van haver de marxar (els seus pares i ell) perquè ja no aguantaven les burles i els insults dels companys. Però la nova vivenda tenen una veïna tafanera, l'Iria, que sempre fica el nas on no la demanen. L'Iria va entrar al soterrani, descobrint així en Pasqual, de qui ningú més que ell i els seus pares en coneixien la existència.
Poc a poc, les visites de l'Iria a en Pasqual van sent més frequents, i es van fent amics íntims.
Ella li parla de la bona sensació de sentir el sol i l'aire tocant-te la pell. També li parla de la seva colla, i passet a passet, en Pasqual va sortint del soterrani. Primer a la terrassa i, el següent pas era presentar-li la colla. Però no totes les opinions van ser bones. Va trobar bons amics, però també altres que van fer córrer rumors al poble de què hi havia un monstre amagat a casa dels Peguera.
Els pares, preocupats, li tiren la culpa a l'Iria, però en Pasqual ara més que mai posa el tercer pas en marxa .
El tercer pas consistia en entrar a un bar, i veure les reaccions de la gent, perquè una cosa tenia clara en Pasqual: mai més s'amagaria!
Així doncs en Pasqual va sospirar, va agafar forces es va treure le gavardina que cobria els seus bonys inhumans i, amb molta força i valentia, va entrar al bar.
A partir d'aquí l'escriptor, Xavier Bertrán, deixa que tu imaginis el final d'en Pasqual i la seva nova vida ara que ja és lliure.
Aquest llibre és molt maco jo,el recomano tant als adults com per als joves.

Les flors salvatges, Montserrat CANELA GARAYOA


A la costa sud-est d'Irlanda, de l'any 1916, un grup de rebels dirigits per en Tim O'Farrell recullen un carregament d'armes que ha naufragat i està enfonsat a la platja, amb l'ajuda dels habitants del poble de Ballymore. Però quan els rebels intenten fugir, un grup de soldats britànics els capturen, a més a més també capturen a en Sean, un jove del poble, que evita que un soldat dispari un segon tret a en Tim, ja ferit per l'anterior tret. De camí al centre de presoners, en Sean i els ajudants d'en Tim fugen. Quan estan fora de perill, organitzen les misions i ordenen que, el Sean vagi a entregar informació a uns rebels de Dublín. Allà en Sean descobreix que en Tim està ingressat a l'hospital del poble, i ell i els seus companys rebels el rescaten. Quan en Tim es recupera ordena a tots els grups rebels irlandesos que han de donar el cop final, encara que els costi la vida. Tots els rebels es col·lquen a llocs estratègics de Dubín donant-ho tot per aconseguir la llibertat.
Si voleu saber com acaba la història d'en Sean haureu de llegir aquest llibre tant aventurer, que segur que us agradarà.

divendres, 23 de maig del 2008

Xerres massa, Joyce Carol OATES

El llibre tracta sobre un noi de classe pobra que va a un institut de gent rica. Llavors un dia, en Matt, el protagonista, fent broma va dir que ficaria una bomba a l'institut llavors tothom es va espantar perquè es pensava que era veritat, però l'Úrsula l'altra protagonista sabia que era broma i que en Matt no podia fer una cosa així.
Al final tot es soluciona i només era un mal entès.

A mi m'ha agradat bastant el llibre perquè és un llibre realista. De coses que passen als Estats Units.
Recomanaria el llibre a les persones que els agrada la intriga i la comèdia.
Trobo que la gossa d'en Matt és el millor personatge perquè sempre està movent la cua frenèticament, i això la fa molt divertida.

Així és la vida, Carlota; Gemma LIENAS

La Carlota és la protagonista, com a altres llibres de la mateixa autora com: El diari vermell de la Carlota, El diari lila, El diari blau...
La Carlota és una noia normal, que de cop i volta el món se li queda petit. El noi que li agrada està en coma, perquè ha tingut un accident de moto, els seus pares es divorcien...
La Carlota comença a interessar-se per un altre noi, en Jordi. Els dos s'estimen i la Carlota s'oblida del noi de l'hospital: en Ramon.
Aquest llibre m'ha encantat, no he trobat cap part que m'avorreixi. El recomano a tots, sobretot a les noies de la meva edat.

Sempre hi haurà una cançó, Roser MORENO

En el llibre Sempre hi haurà una cançó, la Zènia, la protagonista va madurant poc a poc, i va adonat-se de moltes coses de la vida. Els seus pares es separen i cadascú troba una parella, i la mare té un fill amb en Nasi que es diu Otger; i el pare està amb l'Helena, una professora d'anglès, amb el seu fill Guillem.
La Zènia en aquest llibre passa dels tretze anys als disset anys. En aquest anys la Zènia evoluciona poc a poc.
Deixa els estudis i se'n va a viure a un pis amb en Pol, un noi que coneix. Al cap d'un temps el seu pare l'anima a tornar amb els estudis, i hi torna.
S'enamora d'uns quants nois, en Martí, en Pol... També coneix a en Ferran un amic del seu pare, que durant un temps tenen un "lio", però després es donen compte que allò no anirà a parar a enlloc. Al final de la història en Ferran mor de la sida.
Personalment aquest llibre m'ha agradat molt. Són d'aquells que no pots parar de llegir-los. El recomano a tothom, és un bon llibre.

dijous, 22 de maig del 2008

Kim, Rudyard KIPLING


A mi aquest llibre m'ha agradat bastant perquè m'agrada molt viatjar i descobrir món. Aquest llibre t'ensenya que no estàs sol al món.
El persontge que més m'ha agradat és el Kim, perquè és un noi entremaliat i espavilat. Fins que un dia coneix un lama (monjo budista) que li canvia totalment la vida.
Aquesta novel·la té un punt oriental, i és ideal pels qui els agrada conèixer altres coses del món.

dilluns, 19 de maig del 2008

El manuscrit de les bèsties, Jordi FOLK

Avui em toca a mi, el Fernando, i us explicaré aquest llibre: El manuscrit de les bèsties, de Jordi Folck.
El llibre es compon de vuit quaderns que escriu l'Esther Dandridge rememorant fets de fa quaranta anys.
La història narra la vida de dos germans bessons, l'Esther i l'Alfons Dandridge, que en quedar-se orfes de pares, se'n van a viure amb els seus avis que els eduquen amb la correcta ensenyança victoriana de l'època.
En morir-se també els seus avis, els envien a una escola religiosa d'orfes: el Saint Mary. El Saint Mary és una petita catedral del poble d'Ely, on transcurreixen totes les aventures. Allà l'Esther s'enamorarà del seu primer i únic amor: el George, un company de l'Alfons. També anirant descobrint que l'abat de l'escola, el Jonh Dean, no és tan bo com aparenta. I així, resolent misteris, acaben sabent com obtè el Jonh Dean els gossos infernals que udolen per la nit, una trampa en la que fins i tot l'Alfons cau...
És un llibre molt maco i molt ben explicat, amb salts inesperats de la història i intriga i sorpreses fins al final. Recomanat per nois i noies de més de tretze anys.

divendres, 16 de maig del 2008

¡És ella!, Frederic MOMPOU

El protagonista (Carles) és un noi, que té dues germanes bessones i la seva mare i el seu pare estan separats. La seva mare no té parella en canvi el pare sí.
A en Carles no li agrada gens com és la seva mare perquè el seu comportament és esbojarrat i decideix anar a la psicòloga de l'institut perquè vol explicar-li.
La psicòloga li fa un tractament que dura uns dies i se n'adona que el noi descriu a la mare amb molts defectes, i que aquestes característiques que no soporta son les mateixes que les d'en Carles.
El pare d'en Carles i la seva parella comentes a les bessones I a en Carles que la parella del pare esta embarassada.
La mare d'en Carles en enterar-se per les germanes bessones, s'enfada s'enfada amb el seu fill comença a renyar a en Carles per no haver-li explicat.
La mare s'assabenta que el fill no l'aguanta i que va a la psicòloga, llavors la mare decideix anar també ala psicòloga per comentar-li que el seu fill no l'aguanta, la psicòloga s'adona que els dos són exactament iguals, i aquí s'acaba l'historia.
El final no m'agrada gens,perque et deixa en la part més interessant...m'agés agradat que el llibre sigués amb l'historia...
La meva nota es un 5'5.
El recomano per la gent que li agrada saver com solucionar problemes... I no el recomano per la gent que li agrada més el misteri o la intriga...
No te gens d'emoció, es tot el llibre mes o menys de lo mateix.

Jàson i els argonautes, James RIORDAN.


Tot comença amb una introducció on explica que el pare ha de sacrificar els seus 2 fills a canvi d'un velló d'or.
Aquest pare porta els seus fills a l'altar de Zeus, però com que era un engany, Zeus impedeix la mort dels dos fills i li dóna el velló d'or. Quan els fills estan fugint, un fill, més ben dit, filla, cau a un llac i mor ofegada, dies després el rei troba a l'altre fill i el maten. Quan acava la introducció, ens parlen d'en Jàson, el protagonista, el qual és entrenat pel més vell dels centaures, Quiró. En acabar, als 20 anys, el seu entrenament, Jàson està preparat per a tot, llavors Quiró li explica que és fill d'un rei i que hi ha un regne que li pertany.
Jàson decideix anar a Pagases, on hi ha el seu regne governat per Pèlias, el germà del seu pare i qui el va matar. A Pagases parla amb en Pèlias i Pèlias li posa una proba. La proba consisteix en anar a buscar el velló d'or. Jàson disposat a fer-ho, busca un vaixell, li construeixen i l'anomenen Argó.
Amb l'Argó i amb una tripulació d'herois, Jàson va en busca del velló d'or.
M'ha agradat molt el llibre, tracta sobre aventures i acció, i això m'encanta. El recomano a gent amb els gustos semblants als meus i el qualifico amb un 10.

dilluns, 12 de maig del 2008

L'illa del tresor , R.L.Stenson

L'illa del tresor va d'un nen, en Jim Hawins que aconsegeix un mapa. En el mapa hi ha un dibuix d'una illa on hi ha un tresor. M'ha agradat molt perquè passen moltes coses i és fàcil de llegir.
D'aquesta col·lecció ja havia llegit un altre llibre, Les aventures de Tom Sawyer. El llibre l'ha escrit Robert Lois Stevenson, que a més d'aquest llibre, ha escrit altres que també són famosos com el Dr.Jekyll i Mr.Hyde, La fletxa negra i El senyor de Ballantare, però crec que aquesta edició és fàcil de llegir gràcies a David Fernàndez que ha fet una adaptació. Havia sentit parlar d'aquest llibre a los Simpson i al profe de català de l'any passat.

Està bé el recomano.

dijous, 8 de maig del 2008

Bestiari, Josep CARNER.


És un llibre de poemes sobre els animals, hi ha un poema de cada animal.
A mi m'ha agradat perquè t'enseya coses dels animals que pot ser que no sapiguessis o fins i tot hi pots trobar animal que no sabies que existien.
Jo recomano aquest llibre a la gent que no li agrada llegir llibres molt llargs perquè encara que per fora sigui gruixut, per dins és més curt del que penses.

El ball, Iréne NEMIROVSKY


A mi personalment m'ha agradat aquesta novel·la.
La protagonista de la història es diu Antoinette, una noia senzilla que discuteix sempre amb la seva mare, Kampf.
Ella vol trobar l'amor, poder viure sense que et manin, i poder fer el que ella vol.

Hi ha un moment, on la mare d'Antoinette li diu que farà una festa i que ha de repartir les invitacions. Antoinette fa com si les anés a portar, però ella ja farta de tot, les estripa i les llença a un riu.
M'agrada aquesta part perquè es veu com la nena pren una decisió que després pot acabar malament.

Jo recomano a aquesta història a qualsevol noia de la meva edat.