dijous, 8 de maig del 2008

El ball, Iréne NEMIROVSKY


A mi personalment m'ha agradat aquesta novel·la.
La protagonista de la història es diu Antoinette, una noia senzilla que discuteix sempre amb la seva mare, Kampf.
Ella vol trobar l'amor, poder viure sense que et manin, i poder fer el que ella vol.

Hi ha un moment, on la mare d'Antoinette li diu que farà una festa i que ha de repartir les invitacions. Antoinette fa com si les anés a portar, però ella ja farta de tot, les estripa i les llença a un riu.
M'agrada aquesta part perquè es veu com la nena pren una decisió que després pot acabar malament.

Jo recomano a aquesta història a qualsevol noia de la meva edat.

6 comentaris:

Esther ha dit...

El ball és una novel·la que vaig llegir quan tenia més o menys la vostra edat. Em va agrada perquè en aquell moment jo m'identificava amb la protagonista, sempre discutint amb la mare i pensant que tot el que feia era per fastiguejar-me. Però en acabar la lectura vaig adonar-me que no tot era com jo pensava... L'adolescència és una època molt complicada i crec que aquest llibre ho reflexa molt bé. Si us sentiu uns "incompresos per la societat", si creieu que tot us surt malament, si penseu que tothom està en contra vostra, etc. llegiu el llibre perquè us agradarà.

Laia ha dit...

de veritat es maacoo...?
noo se alumilloor me'l compro averaa
noo see pot ser a mi m'agradariaa bastant.
aapaa adeuu

LAIA.

Esther ha dit...

Aquest comentari és de l'Àngel Fernàndez... Recordeu que quan algú ja ha fet una entrada del llibre que heu triat, vosaltres heu d'introduir la vostra opinió personal com a comentari.

El ball tracta d'una nena que somia amb l'amor i els homes. El que més li agradaria és anar al ball que organitzen els seus pares, per intentar integrar-se en una societat que no els veu amb bons ulls.
Però la mare no accepta que la seva filla estigui present en un ball que celebra per lluir-se, i només ella vol ser la protagonista.
Però Antoinette (la filla dels Kampf i protagonista d'aquesta història) buscarà diferents mètodes de venjança. Al final i gairebé sense voler-ho aconseguirà el que es proposava.

Crec que el llibre és facil de llegir, tambè crec que hauria de ser una mica mès llarg ja que es fa curt. Jo li posaria un 8 ja que podria dir mès detalls perquè no explica gairabè res de la seva personalitat ni fa cap descripció fisica de cap dels personatges.

fernandito'H' ha dit...

Que bé una novel·la on també m'hi sento identificat, que bé!
Jo crec que no posa descripció dels personatges perqué si un s'hi sent identificat, jugui a ser ell mateix el protaonista.

blivia neves ha dit...

Aquest llibre me'l llegire,a veure si està a la blibioteca...
Crec que em sentiria molt indentificada!
Aquests llibres mágraden molt, perquè parla de l'adolescencia,i segur que me'l llegeixo...encara que aquest any ja m'he llegit llibres que parlen de l'adolescencia :S
Peró per un mes, no em farà cap mal.

vero ha dit...

susana no se si m'hel llegiré. Vull que m'expliquis mes coses sobre ell, avera si hem convens.