El veí prohibit,m'ha semblat una història molt interessant sobre tot m'ha agradat molt per la intriga que em donava el que passaria amb els personatges.
A la vegada que divertida, m'ha semblat una mica trista, però m'ha ensenyat moltíssimes coses com per exemple a no discriminar a ningú només pel seu aspecte físic.
Aquesta història ens explica el relat d'un nen (anomenat Pasqual) que té malformacions per tot el cos.
En Pasqual viu tancat al soterrani de casa seva a Montornès, per la por de què torni a succeir el mateix que a l'altre poble on vivien i del que van haver de marxar (els seus pares i ell) perquè ja no aguantaven les burles i els insults dels companys. Però la nova vivenda tenen una veïna tafanera, l'Iria, que sempre fica el nas on no la demanen. L'Iria va entrar al soterrani, descobrint així en Pasqual, de qui ningú més que ell i els seus pares en coneixien la existència.
Poc a poc, les visites de l'Iria a en Pasqual van sent més frequents, i es van fent amics íntims.
Ella li parla de la bona sensació de sentir el sol i l'aire tocant-te la pell. També li parla de la seva colla, i passet a passet, en Pasqual va sortint del soterrani. Primer a la terrassa i, el següent pas era presentar-li la colla. Però no totes les opinions van ser bones. Va trobar bons amics, però també altres que van fer córrer rumors al poble de què hi havia un monstre amagat a casa dels Peguera.
Els pares, preocupats, li tiren la culpa a l'Iria, però en Pasqual ara més que mai posa el tercer pas en marxa .
El tercer pas consistia en entrar a un bar, i veure les reaccions de la gent, perquè una cosa tenia clara en Pasqual: mai més s'amagaria!
Així doncs en Pasqual va sospirar, va agafar forces es va treure le gavardina que cobria els seus bonys inhumans i, amb molta força i valentia, va entrar al bar.
A partir d'aquí l'escriptor, Xavier Bertrán, deixa que tu imaginis el final d'en Pasqual i la seva nova vida ara que ja és lliure.
Aquest llibre és molt maco jo,el recomano tant als adults com per als joves.
A la vegada que divertida, m'ha semblat una mica trista, però m'ha ensenyat moltíssimes coses com per exemple a no discriminar a ningú només pel seu aspecte físic.
Aquesta història ens explica el relat d'un nen (anomenat Pasqual) que té malformacions per tot el cos.
En Pasqual viu tancat al soterrani de casa seva a Montornès, per la por de què torni a succeir el mateix que a l'altre poble on vivien i del que van haver de marxar (els seus pares i ell) perquè ja no aguantaven les burles i els insults dels companys. Però la nova vivenda tenen una veïna tafanera, l'Iria, que sempre fica el nas on no la demanen. L'Iria va entrar al soterrani, descobrint així en Pasqual, de qui ningú més que ell i els seus pares en coneixien la existència.
Poc a poc, les visites de l'Iria a en Pasqual van sent més frequents, i es van fent amics íntims.
Ella li parla de la bona sensació de sentir el sol i l'aire tocant-te la pell. També li parla de la seva colla, i passet a passet, en Pasqual va sortint del soterrani. Primer a la terrassa i, el següent pas era presentar-li la colla. Però no totes les opinions van ser bones. Va trobar bons amics, però també altres que van fer córrer rumors al poble de què hi havia un monstre amagat a casa dels Peguera.
Els pares, preocupats, li tiren la culpa a l'Iria, però en Pasqual ara més que mai posa el tercer pas en marxa .
El tercer pas consistia en entrar a un bar, i veure les reaccions de la gent, perquè una cosa tenia clara en Pasqual: mai més s'amagaria!
Així doncs en Pasqual va sospirar, va agafar forces es va treure le gavardina que cobria els seus bonys inhumans i, amb molta força i valentia, va entrar al bar.
A partir d'aquí l'escriptor, Xavier Bertrán, deixa que tu imaginis el final d'en Pasqual i la seva nova vida ara que ja és lliure.
Aquest llibre és molt maco jo,el recomano tant als adults com per als joves.
4 comentaris:
holaa.
aquest llibre sembla interesant
a mi m'han dit que per l'estiuu es un llibre que hem pot agradar molt.
m'he llegit aquest comentari fet per la Danielaa Cardenas, i m'agradaa la historia que explica.
Sembla bastant trist peroo en trossos per lo que m'han explicat els que l'han llegit es bastant maco.
petoons.
L'argument d'aquest llibre sembla interessant i entretingut, però sembla que segueix una línia bastant dramàtica. Pel tipus de portada i pel títol jo creia que seria de misteri...
sembla interesant:)
un pató!
Uooh aquest llibre es veu molt interessant, me' l llegiria amb molt de gust
Publica un comentari a l'entrada