dimecres, 4 de juny del 2008

Llàgrimes de quitrà, Glòria LLOBET


Aquest llibre l'he escollit perquè al llegir el resum del darrere del llibre, em va semblar interessant, i el tema em despertava la curiositat perquè és afecta molt al nostre voltant.

Aquest llibre tracta sobre la violència de gènere, i el que passa a aquest llibre està basat en fets reals, i això va fer que m'interesès més.

Al principi quan li anaven a fer alguna cosa a la noia, em posava a tremolar pel que li poguès passar, però també el que em feia ràbia era que la noia no es donava compte de què li feia mal i que acabaria molt malament.
La noia que es diu Raquel treballava en una agència de viatges, i en aquells moments no tenia nòvio ni cap altre compromis. Fins que un dia per la tarda, a l'agència va anar un noi anomenat Youssef per demanar un vol a França (tot i que en Youssef era d' Egipte), la Raquel es va quedar de pedra quan el va veure, perquè el veia molt atractiu. Ell com no estava segur de fer el viatge va dir que tornaria l'endemà.

La Raquel impacient de què arribès l'endemà per tornar a veure'l. Quan hi va anar van començar a parlar més enllà del tema del viatge i van començar a quedar per anar a prendre un cafè. Un dia ell li va explicar que l'havien fet fora de la feina, i va començar a dir que aquí no hi havien possibilitats per als imigrants. La Raquel li va contestar i es van enfadar. Va passar una setmana, i al final va tornar en Youssef i li va demanar disculpes, ella les va acceptar. Va passar el temps i en Youssef ja va anar coneixent la familia de la Raquel i es van comprar un pis i allà va començar el maltractament. Van arribar a tenir una nena i la Raquel patia per si en youssef li feia mal...

Si voleu saber com acaba la pobre noia compreu-vos el llibre! És molt interessant per veure el que li passa aquesta pobre noia, que és el que passa molt al nostre voltant.

3 comentaris:

Esther ha dit...

Ostres! Què dur! A mi les novel·les que expliquen un drama en primera persona, i que a més a més estan basades en fets reals, em costen una mica... Per mi la lectura ha de distreure i entretenir, i trobo que aquest tipus d'història em deixaria massa trista.
De tota manera, ja ho diuen: "Contra gustos no hi ha res escrit!"

vero ha dit...

No hem veig capaç de llegirme aquest llibre segons el que ha dit l'Esther.
Ja m'eplicaras com ho as fet?

raquel ha dit...

Aquest llibre deu ser molt dur de llegir, sobretot amb el que ha dit la Paula. La veritat es que no sé si el voldria llegir, pero deu ser interesant.