Sense sortida, relata una història d'una gitana allotjada en un pis minimament decent junt amb el seu marit, dos fills i pares. La Juana ens explica una gran experiència que va viure als disset anys junt amb la seva millor amiga d'aquells temps, la que també ho és ara.Passen per diverses situacions causades per una acusació falsa que les fa passar per dues adolescents delicuents en busca i captura per la policia de la mort d'un magribí assassinat per una colla de Skin Heard del seu barri, uns racistes que no soporten l'arrivada dels moros que roben, violen i treuen la feina d'altres homes del barri. Relat:
La protagonista d'aquest relat, és la Juana, una noia gitana, que viu amb els seus pares en un pis d'un barri pobre de les afores de la ciutat de Barcelona. El seu barri no era pas, ni miteriós ni perillós, fins que van arribar unes famílies de magrivins, subsajarians i moros. No van ser pas ben rebuts en el barri de la Juana; des de la seva arrivada, la gent del barri acollia a manifestacions, xerradas de racistes, i fins i tot, violència. Arrivat a aquell punt, la cosa canviava molt. Sis magrivins morts aquella nit, una nit fosca i no pas silensiosa, se sentien crits per les finestres, crits de dolor, insults, de tot. Des d'aquella nit, la vida de la Juana, ja no va tornar a ser la mateixa. La persona que acompanya a la Juana durant el seu llarg viatge fins l'olbit, era la Rosa, una noia del barri des de sempre, d'aquí, de Barcelona. Una noia molt maca de cara i prima. Les seves vides van canviar des de que van veure per la televisió les seves dues cares. Van ser acusades de la mort dels sis magrivins, però elles, no havien fet res, sol s'hi van acostar per veure que passava. Van decidir que no podien continuar al barri, que era massa arriesgat i perillós, que allà les trobaria la policia. De què tenien por si eren inocents? El que passava era que no tenien clar que si anessin a la policia i diguessin el que realment havia passat les creiessin, així que no es van arriesgar, i van fugir.
Cada dia, vivien diferents aventures, interessants, perilloses, bones i dolentes. No els va resultar pas fàcil dormir sota un pont diferent cada nit, i menjant menjar de bar de peu de fàbrica. Però arribava un moment en que quan ja no tenien diners, van haver de recurrir al robar, robar a gasolineres, era o alló, o morir de gana. Però arribava el moment en que s'acostaven al seu "destí", en realitat no en tenien de destí, però el van trobar. Van arrivar a la carabana del tiet José de la Juana, les va acollir uns dies amb la seva família fins que van trobar un pla per fer cantar a en Nicolàs ( el Skin calb assassí), tot el que va passar realment. A través de cartes, es van comunicar amb ell i van quedar a un lloc a les afores de la ciutat, per acudir-hi, i posar en marxa el seu pla. El pla era que elles quedaven amb ell, l'intentaven enredar, mentre el José grabava amb una càmera de video robada per revendrela, tot el que passava. Quan va arrivar el dia, en Nicolàs es va presentar am una colla d'amics seus a matar-les a les dues, després d'haver-ho cantat tot. Abans d'agredir-les, la policia ja estava en camí per detenir-los.
Recomano aquest llibre a les persones que realment els hi agraden les aventures i aprendre coses noves sobre tot tipu de temes.
La protagonista d'aquest relat, és la Juana, una noia gitana, que viu amb els seus pares en un pis d'un barri pobre de les afores de la ciutat de Barcelona. El seu barri no era pas, ni miteriós ni perillós, fins que van arribar unes famílies de magrivins, subsajarians i moros. No van ser pas ben rebuts en el barri de la Juana; des de la seva arrivada, la gent del barri acollia a manifestacions, xerradas de racistes, i fins i tot, violència. Arrivat a aquell punt, la cosa canviava molt. Sis magrivins morts aquella nit, una nit fosca i no pas silensiosa, se sentien crits per les finestres, crits de dolor, insults, de tot. Des d'aquella nit, la vida de la Juana, ja no va tornar a ser la mateixa. La persona que acompanya a la Juana durant el seu llarg viatge fins l'olbit, era la Rosa, una noia del barri des de sempre, d'aquí, de Barcelona. Una noia molt maca de cara i prima. Les seves vides van canviar des de que van veure per la televisió les seves dues cares. Van ser acusades de la mort dels sis magrivins, però elles, no havien fet res, sol s'hi van acostar per veure que passava. Van decidir que no podien continuar al barri, que era massa arriesgat i perillós, que allà les trobaria la policia. De què tenien por si eren inocents? El que passava era que no tenien clar que si anessin a la policia i diguessin el que realment havia passat les creiessin, així que no es van arriesgar, i van fugir.
Cada dia, vivien diferents aventures, interessants, perilloses, bones i dolentes. No els va resultar pas fàcil dormir sota un pont diferent cada nit, i menjant menjar de bar de peu de fàbrica. Però arribava un moment en que quan ja no tenien diners, van haver de recurrir al robar, robar a gasolineres, era o alló, o morir de gana. Però arribava el moment en que s'acostaven al seu "destí", en realitat no en tenien de destí, però el van trobar. Van arrivar a la carabana del tiet José de la Juana, les va acollir uns dies amb la seva família fins que van trobar un pla per fer cantar a en Nicolàs ( el Skin calb assassí), tot el que va passar realment. A través de cartes, es van comunicar amb ell i van quedar a un lloc a les afores de la ciutat, per acudir-hi, i posar en marxa el seu pla. El pla era que elles quedaven amb ell, l'intentaven enredar, mentre el José grabava amb una càmera de video robada per revendrela, tot el que passava. Quan va arrivar el dia, en Nicolàs es va presentar am una colla d'amics seus a matar-les a les dues, després d'haver-ho cantat tot. Abans d'agredir-les, la policia ja estava en camí per detenir-los.
Recomano aquest llibre a les persones que realment els hi agraden les aventures i aprendre coses noves sobre tot tipu de temes.
1 comentari:
Helena, com és que has escrit el teu comentari amb el compte de la Daniela??? Què ha passat amb el teu?
Publica un comentari a l'entrada