dijous, 5 de juny del 2008

Les bruixes, Roald DAHL

Les bruixes, no és un conte de fades, sinó que es tracta de bruixes de debò, de bruixes que aparenten ser dones corrents, que vesteixen com persones normals, viuen en llocs corrents i fan una vida com totes les demés. Per això, costa tant diferenciar una bruixa d'una persona, i tants nens cauen en la trampa de les malígnes bruixes, que volen que tots els nens del món desapareguin. Un nen de set anys, que desde que els seus pares van morir en un accident de cotxe, viu amb la seva àvia a Noruega, per una sèrie de problemes han de traslladar-se a viure un temps a Anglaterra, i allà es troben amb que Anglaterra està plena de bruixes i han de destruïrles totes. En el hotel Magnicient, és on s'organitza la reunió de totes els bruixes del país, i per casualitat, el nen i l'àvia s'allotjaven allà feia molt poc temps. Va ser el nen el que va descubrir que eran bruixes, però per desgràcia, ja l'havien enxampat i el van convertir en ratolí gràcies a la magnífica Fórmula 86 d'Acció Retardada Productora de Ratolins, que al prendre una simple goteta, en poc temps et començaven a sortir pèls per tot el cos, et feies petit i et sortien unes orelles peludes per sobre del cap. La Reina de les Bruixes (una dona que aparentava ser molt simpática i atractiva perquè portaba una màscara que li tapava la cara) manava per sobre de totes les bruixes i sempre les portaba a ratja, perquè qui li donava la contrària la feia desaparèixer. En Bruno Jenkins (un nen que també s'allotjava a l'hotel en aquell precís moment) cau en la trampa de la Reina de les Bruixes i també es converteix en ratolí. Els dos van en busca de l'àvia i li expliquen tot, i ella, molt preocupada per el seu nét, intenta pensar un plà per destruïrles abans que fagin deparèixer als nens. Al final aconsegueixen convertir-les en ratolí amb la fórmula i Anglaterra queda salvada de bruixes. L'àvia i el seu nét tornen a anar a viure a Noruega i allà fan la seva vida, però ara el nen ha de fer la seva vida com a ratolí.
Jo personalment, he trobat que és un llibre molt divertit, i a mi m'ha agradat molt. És d'aquelles històries que enganxen desde la primera pàgina que llegeixes i la meva germana ja m'el va recomanar perquè ella s'el va llegir per un treball de l'institut.

2 comentaris:

Esther ha dit...

Recordo que quan vas triar el llibre em vas preguntar si era adequat, i tant que ho és! De fet fins i tot al llibre de text de català aquest curs heu llegit un fragment d'aquesta novel·la. I és que Roald DAHL és un gran escriptor, segur que molts coneixeu Matilda (encara que sigui la versió cinematogràfica). Us recomano un llibre seu, on agafa els contes de la literatura tradicional i en canvia el final. Són molt divertits, però desgraciadament l'edició en català està esgotada. Sí que el podeu trobar en castellà: Cuentos en verso, para niños perversos.

vero ha dit...

aquest si m'agradiría aver-m'ho llegit. Quina pena, Sonia m'hel deixaràs siusplau?